Intranet
Contacte 
Viure durant anys a una mateixa ciutat i no conèixer els seus edificis més emblemàtics. Us sona? Això és el que els ha passat a una trentena de persones de més de 60 anys de Badalona que assisteixen a quatre Punts Òmnia de la ciutat: persones que tota la vida han viscut a la ciutat però que desconeixen els seus secrets històrics més rellevants.
Per aquest motiu, el 17 de desembre, el Punt Òmnia Betsaida, el Punt Òmnia Casal Cívic Badalona - Pomar, el Punt Òmnia Casal Cívic Badalona - Sant Roc i el Punt Òmnia Casal Cívic Badalona - Salut Alta de Badalona es van posar a treballar de manera conjunta en una iniciativa pionera a la ciutat: una caminada pels racons i edificis més representatius de la Badalona industrial del segle XX. Pensada com una ruta arquitectònica pels carrers de la ciutat, la trobada va permetre que unes 30 persones coneguessin el passat industrial de la ciutat i els principals exponents del modernisme a Badalona.
Un dels primers descobriments de la trobada va ser la Casa Enric Pavillard (número 23 de l'avinguda Martí Pujol), un edifici modernista creat per l'arquitecte Joan Amigó a través del qual els participants van aprendre alguns dels trets més característics de l'arquitectura modernista: detalls de flors ornamentals, vidre cromat, ferro forjat negre, formes geomètriques i dragons verds a les rajoles. Passada la Casa Enric Pavillard, la ruta dels Punts Òmnia de Badalona va conduir els participants fins a Can Casacuberta, una biblioteca de Badalona que a principis del segle XX va acollir la fàbrica de teixits de senyora i brodats. Aquesta fàbrica té un pes important a Badalona: construïda pel mateix arquitecte Amigó, Can Casacuberta va fer créixer considerablement la ciutat al llarg de tot el segle XX, i va ser la impulsora de la creació de moltes altres fàbriques a la zona.
La tercera aturada en la ruta del modernisme industrial de Badalona va ser l'edifici La Llauna, que actualment acull un institut d'ensenyament secundari, però que va formar part d'una fàbrica de llaunes de conserves en l'època modernista de la Badalona industrial decorada amb motius també característics de l'època: la façana en mosaic (obra d'Eduard Maristany) remet a l'arquitectura de Viena per la simetria i la presència de ceràmica.
Finalment, la ruta per la Badalona industrial va acabar al Pont del Petroli i a la fàbrica Anís del Mono, punts d'interès modernistes i llocs icònics de Badalona. El pont, a principis del segle XX, va servir per portar combustible a les fàbriques i a la ciutat a través de vaixells. El 2009 es va obrir al públic gràcies a un veí, Josep Valls, que va recollir signatures contra la seva destrucció. Cada parada en la ruta modernista va ser documentada i treballada prèviament per un dels Punts Òmina organitzadors de la sortida, motiu pel qual la trobada va implicar el treball en xarxa coordinat, el treball comunitari, l'aprenentatge històric i d'eines TIC i el coneixement del medi. Podeu veure un àlbum d'imatges aquí:
