Intranet
Contacte 
Un 79,3% de dones han patit una situació de violència masclista al llarg de la seva vida. A més, les violències digitals són la tercera tipologia més exercida, segons dades de l’Enquesta de violències masclistes de Catalunya (2021). Per construir una resposta interdisciplinària efectiva, és essencial que els i les professionals disposin de coneixements i eines per a la prevenció i sensibilització.
L'àmbit digital - amb la seva immediatesa, disponibilitat contínua i capacitat per ampliar l'abast de les interaccions - ha esdevingut un espai on les violències masclistes digitals han pres formes molt diferents. El 27 de setembre, la Xarxa Òmnia va organitzar una formació de format breu on van participar 26 dinamitzadores per abordar aquesta problemàtica.
Els punts Òmnia són, per a la seva tasca d’atenció a les persones, un dispositiu per a l’enfortiment dels factors de protecció, especialment aquells d’arrel comunitària, com recull el Pla Nacional de prevenció de les violències masclistes. L’enfocament interseccional emprat en la formació orienta la comprensió de les violències masclistes digitals atenent les seves causes estructurals i com interactuen els eixos de desigualtat (gènere, l’origen, la racialització, la classe social, l’orientació sexual, la discapacitat i l’edat, entre d’altres).
Les diferents formes de violències masclistes digitals
Durant la sessió i de la mà de ALIA (2020), es va treballar en la identificació de fins a 25 tipus de violències masclistes digitals que poden anar des dels insults i l’assetjament en línia fins al control remot i la utilització de fotografies o vídeos de caràcter sexual amb la intenció d’extorsionar o humiliar.
A través del treball en grups, les dinamitzadores van proposar quatre accions preventives amb el jovent que es poden incorporar en la dinàmica de treball dels punts Òmnia. Per exemple, el treball al voltant de la masculinitat normativa, els discursos negacionistes difosos per xarxes socials o la capacitació en la seguretat i la privacitat digital. En el retorn de l’activitat es va destacar la importància de desnaturalitzar els mandats de gènere, els estereotips i falses creences sobre les violències masclistes que encara persisteixen. Així mateix, la dinàmica va permetre concloure que el treball preventiu ha de ser extensiu a altres grups d’edats i ha de comprendre que cal erradicar discursos que culpabilitzen o victimitzen a les dones i persones d’identitats dissidents assenyalant que la responsabilitat és de qui exerceix la violència.
En el darrer bloc de la sessió, es van compartir recursos pràctics per a la sensibilització i detecció de les violències masclistes digitals i la lluita contra aquestes, des de l’autodefensa digital feminista. Per exemple, activitats d’alfabetització digital com aprendre a compartimentar les identitats digitals, reportar i denunciar continguts o documentar missatges. Per anar una mica més enllà, també es va assenyalar la transformació d’imaginaris com una eina per a crear narratives alternatives amb la visibilització de referents o l’ús de l’humor mitjançant el disseny col·laboratiu de mems feministes.
Amb tot, es va concloure la formació donant recomanacions sobre com acollir una revelació d’una situació de violència i com treballar prèviament el circuit de derivació a serveis especialitzats.
L’opinió de la Xarxa Òmnia
Els i les dinamitzadores participants han valorat molt positivament la formació rebuda, tant pel coneixement de nous conceptes vinculats a les violències digitals – com doxing o grooming – com per l’enfocament de les estratègies a seguir.
La Maria Alcalde, dinamitzadora del Punt Òmnia Esclat – Bellvitge, destaca la importància de “no revictimitzar les persones que han patit violència masclista digital” i “oferir espais segurs des dels punts Òmnia”. En aquesta mateixa línia, el Sergi Ramon, dinamitzador del Punt Òmnia Casa del Mar Vilanova i la Geltrú, apunta que combatre les violències masclistes digitals és “una responsabilitat col·lectiva dels professionals que treballem als punts Òmnia per contribuir a un entorn digital més segur i respectuós per a totes les persones”.
Des d’un vessant més pràctic, la Janira López, dinamitzadora del Punt Òmnia Tortosa, considera imprescindible “conscienciar i ensenyar la importància de la millora de la privacitat; per exemple, configurar els permisos d'accés a la càmera de les aplicacions que utilitzem en el nostre dia o utilitzar navegadors de programari lliure”.