L'Estiu a l'Òmnia 2026 arrenca reflexionant sobre la desinformació, els discursos d'odi i la convivència digital
La primera sessió de l'Estiu a l'Òmnia 2026, celebrada el 10 de juliol, va reunir en línia professionals de la Xarxa Òmnia per aprofundir en un dels grans reptes de l'actualitat: la desinformació, els discursos d'odi i el seu impacte en la convivència i els drets de les persones. La formació va oferir eines i recursos per reforçar el paper dels punts Òmnia com a espais de capacitació digital crítica i de promoció d'una ciutadania més informada i compromesa.
La benvinguda va anar a càrrec de Maria José Penella, coordinadora del Servei d’Acció Comunitària i Innovació Social de la Direcció General d'Acció Comunnitària i Innovació Social (DGACIS) que va destacar que la desinformació i els discursos d'odi constitueixen un dels principals desafiaments socials del present i que el Govern de la Generalitat hi està treballant de manera prioritària a través de mesures legals, educatives i socials. En aquest context, va remarcar el paper fonamental del programa Òmnia, que va més enllà de facilitar l'accés a la tecnologia i a Internet per fomentar també el pensament crític, la capacitat de qüestionar la informació que es rep, identificar fonts fiables i detectar els discursos que atempten contra els valors de la igualtat i el respecte.
La sessió principal va anar a càrrec de la periodista i experta en alfabetització mediàtica Nereida Carrillo, fundadora del projecte Learn to Check. A partir d'exemples reals, va explicar com la desinformació i els discursos d'odi estan estretament relacionats i com les notícies falses sovint tenen l'objectiu de perjudicar persones o col·lectius concrets, especialment aquells que es troben en situació de vulnerabilitat.
Carrillo va insistir que la desinformació no es pot abordar únicament des de la verificació dels fets. També cal entendre els prejudicis i els discursos discriminatoris que sovint hi ha al darrere. En aquest sentit, va posar de manifest que aquestes pràctiques erosionen la confiança en les institucions democràtiques, debiliten els vincles comunitaris i poden afectar drets fonamentals com el dret a la informació veraç, la no-discriminació, la salut o l'habitatge.
Durant la ponència també es van abordar les noves formes que adopta la desinformació en l'era de la intel·ligència artificial. Entre les tendències emergents, Carrillo va explicar com alguns actors intenten contaminar les fonts d'informació utilitzades pels sistemes d'IA perquè els continguts falsos continuïn circulant de manera persistent i siguin més difícils de detectar.
La formació va oferir eines pràctiques perquè les persones participants puguin traslladar aquests aprenentatges als seus territoris. Un dels recursos presentats va ser el mètode PANTERA, una guia per analitzar críticament qualsevol informació a partir de diversos aspectes com la procedència, l'autoria, l'actualitat, el to, les evidències, les rèpliques i la necessitat d'ampliar la cerca abans de compartir un contingut.
També es van presentar recursos per verificar imatges i vídeos, com l'eina WeVerify, que permet analitzar fotografies, detectar possibles manipulacions i identificar indicis que una imatge hagi estat generada amb intel·ligència artificial.
Més enllà de la detecció de continguts falsos, la ponència va reivindicar l'alfabetització mediàtica i informacional (AMI) com una competència essencial al llarg de la vida. Aquesta perspectiva promou un ús crític, responsable i transformador de les tecnologies digitals, basat en els drets humans, la participació i la convivència. En aquest marc, també es va destacar el valor de les contranarratives i dels espais de diàleg intergeneracional per construir relats alternatius que reforcin la cohesió social.