Intranet
Contacte 
(Aranès:)
Ja arribe era magica net de Sant Joan, e en Les dam era benvenguda ara setmana d'hèsta major cremant eth emblematic Haro que corone era plaça ara que da nòm.
Aguesta net tan especiau ei tanben era net gran deth Punt Òmnia Eth Haro e celebram ua petita hèsta a on tota era familha Òmnia se reunís en eth Punt entà brindar damb cava e minjar còca pendant gaudim dera crèma.
Per segon an consecutiu vos volèm hèr particeps dera nòsta tradicion auferint-vos er streaming en dirècte dera crema (desde es 20o deth 23 de junh enquià es 12o de londeman).
Demoram que era nòsta Hèsta deth Huèc vos agrade e vos desiram un eròs solstici d' ostièu!
Vòs saber qu'ei era crema deth Haro?
De contunh auetz ua brèu explicacion. Eth solstici d’estiu a estat, d’ençà des confins dera istòria, ua data plan importanta entàs pòbles pirenencs. Ère eth moment de semiar es tèrres e pujar eth bestiar tara montanha, en tot començar atau eth cicle productiu , deth quau depenie era subsisténcia des famílies des pòbles dera Val d’Aran. Eth pòble de Les a mantengut es sues arraïcs ancestraus a trauès deth Haro, un element hestèr e patrimoniau plen de simbologia, legendes e tradicions.
Era vesilha de Sant Joan, dia 23 de junh ei era net mès magica der an, quan “Eth Haro de Les” aumplís era net de màgia, lum e color produsit peth huec. Ena antiquitat ère eth moment d’aunorar ath diu Solei, damb eth besonh de captar toda era energia dera natura e atrèir-la tara poblacion.
Un viatge alugat eth Haro, diuèrses persones hèn a virar sus es sòns caps es “halhes”, ua sòrta de bòles fabricades damb coches de crospa de bedoth e ceridèr, enganchades per un hiu de hèr, que s’aluguen damb eth madeish huec deth Haro. Conde era legenda qu’existie un holet responsable de totes es catastròfes enes cuelhetes dera poblacion e damb eth huec deth Haro e des Halhes artenhien d’espantar-lo e hèr-le a húger de Les.
Es ahlames an tanben ua foncion purificadora der aire, dera atmósfera e tanben, simbolicamnet, des lòcs mès amagadi des cases, bòrdes, camps e uarts a trauès des cendres, e tròci de husta carbonizada que demoren un viatge acabada era hèsta. Tot eth mon se’n portaue tà casa e tàs bòrdes era cendre e tròci de husta carbonizada que creiguien auein era proprietat de preservar as persones e animaus de malauties e malurs; estienien es cendres sus es uarts e camps entà hèr auer bones cuelhetes e creiguien tanben que podien previer era aparicion dera pèsta.
Aué era còlha de dances tradicionaus Es Corbilhuèrs de Les amenize era serada damb musica e dances d’influéncia Gascona. Eth grop de musics interprèten es pèces mès populares coma eth cadrilh de Les, eth Balh Plan de Canejan, eth Tricotèr e era Aubada Generala, en tot èster eth son der acordeon diatonic e eth deth bot es sons mès tradicionaus dera net.
Entà acabar era hèsta se convide a toti es participants a còca doça e a “vin caud”, cremat e elaborat damb pèth d’iranja, sucre, panses e higues plan tipic des zònes de nauta montanha.
(Català:)
Ja arriba la màgica nit de Sant Joan, i a Les donem la benvinguda a la setmana de Festa Major cremant l'emblemàtic Haro que corona la plaça a la que dona nom.
Aquesta nit tan especial és també la nit gran del Punt Òmnia Eth Haro i celebrem una petita festa on tota la familia Òmnia es reuneix al Punt per brindar amb cava i menjar coca mentre gaudim de la crema.
Per segon any consecutiu us volem fer partíceps de la nostra tradició oferint-vos l'streamming en directe de la crema (des de les 20h del 23 de junh fins les 12h de l'endemà).
Esperem que la nostra "Hèsta deth Huec" (Festa del Foc) us agradi i us desitgem un feliç solstici d'estiu!
Vols saber què és la "crema deth Haro"?
El solstici d'estiu ha estat, des dels confins de la història, una data remarcable per als pobles pirinencs. Era el moment de sembrar les terres i pujar el bestiar a la muntanya, començant així el cicle productiu, del qual depenia la subsistència de les famílies dels pobles de la Val d’Aran. El poble de Les ha mantingut les seves arrels ancestrals a través de l'Haro, un element festiu i patrimonial ple de simbologia, llegendes i tradicions.
La revetlla de Sant Joan, el dia 23 de juny, és la nit més màgica de l'any, quan “Eth Haro de Les” omple la nit de màgia, llum i color produït pel foc. En l'antiguitat era el moment d'honrar el déu del Sol, amb la necessitat de captar tota l'energia de la naturalesa i atreure-la envers la població.
Una vegada encès l'Haro, diverses persones fan volar sobre els seus caps les “halhes”, unes boles fabricades amb escorça de bedoll i cirerer, enganxades per un filferro, que es prenen amb el mateix foc de l'Haro. Explica la llegenda que existia un gnom “Holet”, responsable de totes les catàstrofes en les collites de la població, i amb el foc de l'Haro i de les Halhas aconseguien espantar-lo i apartar-lo.
Les flames tenen un sentit purificador de l'aire, de l'atmosfera, i, fins i tot, dels llocs més recòndits de les cases, quadres, camps i horts a partir de les cendres i trossos de fusta carbonitzada que queden una vegada ha acabat la festa i que tothom portava a les seves cases i a les seves “bòrdes” (quadres). Creien que aquestes brases posseïen la propietat de preservar les persones i els animals de malalties i desgràcies; escampaven cendres sobre horts i camps per tenir bones collites i creien que podien prevenir l'aparició de la pesta.
Actualment, el grup de balls tradicionals Es Corbilhuèrs amenitza la vetllada amb música i danses d'influència Gascona. El grup de músics interpreta les peces més populars com eth Cadrilh de Les, eth Balh Plà de Canejan, eth Tricotèr i l'Aubada Generala; l'acordió diatònic i el “bot” són els sons més representatius de la nit.
Per cloure la festa es convida a tots els participants a coca dolça i a “vin caud”, vi calent flamejat i elaborat amb pell de taronja, sucre, panses i figues molt típic de zones d'alta muntanya.