Intranet
Contacte 
El 22 d'abril se celebra el dia internacional de les nenes i les dones en les TIC.
L'objectiu d'aquest dia és crear un clima global que empoderi i encoratgi a les noies i dones joves perquè considerin carreres en el camp de la Tecnologia, així com despertar consciències i fer pressió perquè un sector que està dominat per homes, faci un canvi de xip, mai millor dit, permetent que tant les noies com les empreses tecnològiques obtinguin el benefici d'una major participació femenina en el sector de les TIC. El Dia Internacional de les Noies a les TIC se celebra, anualment, el quart dijous d'abril.
Quan inicialment es parlava de l'escletxa digital de gènere, es feia referència a la diferència d'accés de dones i homes a les TIC. Amb posterioritat, però, s'ha vist que aquest biaix de gènere és també present en l'ús, l'apropiació i les possibilitats de participar en el disseny i el desenvolupament tecnològic de les TIC.
Tal com assenyala l'informe Qui treballa de Què de la cooperativa Quotidiana, el 2018 la presència de dones en l'àmbit de les TIC era del 23,27% mentre que la presència d'homes era del 76,73%. Aquesta escletxa és multifactorial doncs, les causes que hi ha darrere són polítiques, econòmiques, culturals i societals. L'educació, tanmateix, esdevé el punt de partida cap a un horitzó on la presència de dones en les STEM sigui el "pa de cada dia". En aquest sentit, i ja des de l'educació primària s'ha observat que els rols de gènere operen sobre els processos educatius promovent la bretxa digital, mitjançant processos de reproducció pels quals els homes, no només s'associen positivament als estudis més masculinitzats des que són nens, sinó que també reben més estímuls que les dones per dedicar-se a àmbits relacionats amb la tecnologia. Aquesta tendència se segueix reproduint en nivells educatius superiors de batxillerat, formació professional i fins a l'etapa de l'educació universitària. Cal fixar-nos en països que ja s'han posat les piles per arribar a aquest horitzó. Estònia, per exemple, ha decidit que totes les seves escoles públiques han d'ensenyar a programar a partir de 1r de primària. Són moltes les iniciatives que han anat sorgint per tal d'incrementar la presència de dones en el sector tecnològic, doncs no només és injust que les dones quedin fora d'un sector que representa futur sinó perquè el sector digital, si alguna vegada vol ser realment gran i innovar, és il·lús pensar que ho podrà fer sense tenir a més dones STEM. Moltes d'aquestes iniciatives, com ens explica l'Amara Berry del programa Sparkle, posen el focus en les primeres etapes de l'educació i en canviar la visió que molts infants tenen de les matemàtiques i la ciència com a camps difícils i avorrits. Doncs fent un apropament més pràctic a aquestes matèries, es desperta la curiositat necessària perquè aquests infants canviïn la seva relació amb aquestes i doncs vulguin aprofundir en el seu coneixement.
Fer front a la barrera educativa esdevé determinant per combatre l'escletxa a altres nivells. La participació desigual de dones i homes en la configuració i el desenvolupament de l'àmbit de les TIC (creació de maquinari, disseny de programes, gestió de xarxes, consultoria informàtica, etcètera), s'anomena la bretxa de creació en TIC.
Un dia com avui parlem d'escletxa tecnològica i gènere. Aquesta és en realitat interseccional, ja que hi ha molts altres factors que fan augmentar les desigualtats que hi conviuen. Tal com explica Kalika Bali en The giant leaps in language technology, hi ha milers d'idiomes al món, no obstant això, les TIC es basen en l'ús d'una centena. D'aquesta manera, hi ha aproximadament un 90% de les llengües que no disposen de recursos tecnològics que les facin valdre. Això té una repercussió directa en l'accessibilitat, usabilitat i professionalització en el sector de les TIC doncs els idiomes dominants, que coincideixen amb els països més rics (anglès, espanyol, àrab i xinès) disposen de recursos tecnològics dissenyats per a ells, de manera que persones tecnòlogues se senten atretes per aquests recursos, i a la vegada, aquestes persones impulsen la creació de nous recursos (sempre en les mateixes llengües). Com un cercle viciós, els països rics s'enriqueixen mentre que l'escletxa tecnològica cada vegada es fa més gran.
Estretament lligat a l'educació ens topem amb una altra complexitat: la falta de referents dones, o més ben dit, referents silenciades que fomentin les vocacions STEM entres les nenes. A continuació, et proposem una visita per la història de la informàtica des de la mirada de dones que han ajudat a evolucionar les TIC, començant per l'Ada Lovelace (1815) i acabant per la Shafi Goldwasser (1958).
Des de la Xarxa Òmnia treballem per combatre la bretxa tecnològica des d'una aproximació multifactorial. A través dels 111 Punts Òmnia desplegats arreu de Catalunya despleguem eines, recursos i coneixements per a que les TIC no només deixin de ser part del problema sinó que esdevinguin part de la solució cap a un horitzó on la presència de dones STEM sigui la norma, no l'exepció.
