El Punt Òmnia Esplai Eixida de Sant Boi comença l’activitat de creació d’unes “VR cardboard glasses”

El grup de joves del Punt Òmnia Esplai Eixida de Sant Boi de Llobregat va iniciar el divendres 23 de febrer una activitat per poder crear unes VR cardboard glasses, és a dir, unes ulleres de realitat virtual fetes amb cartró i unes lents.

L’activitat, inclosa dins de l’espai Sala Jove, consta de diferents parts: primer, aprendre què és la realitat virtual i les possibilitats que té; després, la confecció d’unes ulleres, adaptades als telèfons intel·ligents, i finalment, la personalització de les ulleres, tant estèticament com de manera pràctica. Un cop fetes, el Punt Òmnia començarà, el trimestre següent, a utilitzar les ulleres amb activitats de descobriment de vídeos, i, si es pot, de creació d’algun vídeo o recorregut amb dispositius adaptat.  

L'activitat de creació de les ulleres té dos objectius principals. El primer que es planteja des del Punt és generar inquietuds entre els joves cap a les noves tecnologies, que els motivin a estar al corrent dels elements que van apareixent al seu voltant. D’altra banda, el Punt Òmnia també busca motivar i despertar l’interès dels joves per la producció pròpia. En el primer objectiu no cal esplaiar-se gaire, ja que el xoc que genera en els joves el treball amb dispositius punters, com la realitat virtual (VR), en un espai on estan acostumats a fer servir les TIC més comunes i clàssiques, desperta el seu interès i els estimula la curiositat cap al món de les noves tecnologies. Aquest fet és importantíssim per al seu desenvolupament individual i per a la seva preparació de cara al perfil del “treballador” del futur, així com també per al desenvolupament de l’oci.

D’altra banda, la força de l’activitat és mostrar les possibilitats que el coneixement col·lectiu, a través d’internet, els pot aportar, i la manera com aquests recursos estan molt més al seu abast del que ells mateixos creuen. Per això, el concepte de “fes-ho tu mateix” (do it yourself o DIY) adaptat a la xarxa com a etiqueta de la producció pròpia (i no només de tecnologia) serveix per aconseguir que els joves s’acostumin a cercar vies de creació pròpies. D’aquesta manera es generen pràctiques de consum responsable i d’adaptació a les seves realitats. En conclusió, a partir de la construcció de les respostes a les seves necessitats lúdiques, amb el simple gest de la consulta d’un tutorial, els infants no només adquireixen recursos, sinó la pràctica d’esdevenir més autònoms.

Així, doncs, aquesta, és una eina molt potent, sobretot en els tipus col·lectius amb els quals es treballa al barri, amb uns nuclis familiars amb pocs recursos, on la despesa que acostumen a comportar els dispositius TIC genera una barrera infranquejable perquè hi accedeixin.