Intranet
Contacte 
Divendres passat, 4 de juliol, es va donar el tret de sortida a l’Estiu a l’Òmnia, l’espai de formació adreçat a dinamitzadors i dinamitzadores i entitats gestores de la Xarxa Òmnia, que enguany centra les seves sessions en la sostenibilitat ambiental. La primera trobada, celebrada en línia, va comptar amb la ponència d’Ana Valdivia, investigadora en Intel·ligència Artificial de la Universitat d’Oxford, sota el títol: “Els Riscos Ecosocials de la IA”.
La sessió va començar amb una introducció històrica sobre la IA, tot recordant figures com Alan Turing i el Dartmouth Workshop de 1956, però es va centrar sobretot en la pregunta clau: IA per a la sostenibilitat o sostenibilitat de la IA? Valdivia va voler posar l’accent en aquest segon aspecte, alertant sobre l’enorme consum de recursos que comporta. Per exemple, va explicar que “Meta va consumir 22 milions de litres d’aigua en només 97 dies, l’equivalent al consum d’una persona del barri de Sant Andreu de Barcelona en 643 anys” o que redactar un simple correu de 10 paraules amb ChatGPT pot implicar fins a 519 mil·lilitres d’aigua.
Valdivia va desglossar la cadena de subministrament de la IA: des de l’extracció de minerals com el coure o el tàntal, sovint amb greus impactes sobre comunitats indígenes, fins a la fabricació de xips que alimenta tensions geopolítiques globals. També va alertar sobre els impactes dels centres de dades i la seva manca de transparència: “el núvol no és un núvol: són centres de dades gegants que consumeixen electricitat i aigua que sovint es retallen a les comunitats locals”, va remarcar.
Com a contrapunt, Valdivia va obrir la porta a l’esperança amb propostes inspirades en l’ecofeminisme de dades: promoure la computació frugal, recuperar els béns comunals, fomentar la sobirania tecnològica i la solidaritat digital. Va destacar exemples com la iniciativa How to build a low tech internet, una web alimentada per plaques solars instal·lades en un balcó del Clot, que demostra que una altra tecnologia és possible.
La ponència va cloure amb un missatge clar: cal visibilitzar els costos ambientals amagats sota el concepte de cloud i exigir un ús responsable i ètic de la IA. L’ecofeminisme de dades proposa set principis per guiar aquesta transició justa, recordant que darrere de cada algoritme hi ha materials, energia i, sovint, treball invisible.
Aquesta sessió dona el tret de sortida a un cicle que pretén reflexionar col·lectivament sobre com fer compatibles innovació i justícia ecosocial dins la Xarxa Òmnia.