Intranet
Contacte 
Amb una extensa trajectòria com a educador social - tant pel que fa a la coordinació d'equips i projectes com a l'atenció directa -, Jaume Romero Periz és director general d'Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials i Inclusió des del mes de setembre. Conversem amb ell sobre el passat, present i futur del programa Òmnia, en motiu del seu 25è aniversari.
El programa Òmnia arriba enguany al seu 25è aniversari amb més d'un centenar de punts Òmnia distribuïts al territori. Quin és l'estat de salut de la Xarxa Òmnia?
L'Òmnia gaudeix de molt bona salut. Estem en un bon moment. Òbviament, hi ha aspectes a millorar, però podem dir que sí, que el 25è aniversari arriba amb un programa Òmnia consolidat i referent en la lluita contra les bretxes socials i digitals a Catalunya, amb un desplegament territorial en creixement i amb nou maquinari tecnològic instal·lat. A més, aquests 25 anys arriben a l'inici d'un nou cicle polític, d'una nova legislatura, en la qual es vol redoblar l'aposta pels programes comunitaris que construeixen comunitat, que reforcen els vincles i les xarxes comunitàries i que milloren la capacitat d'organització col·lectiva. En aquest context, l'Òmnia sortirà reforçat.
Què ha canviat al programa Òmnia entre 1999 i 2024?
Els canvis socials han estat majúsculs en els darrers 25 anys i l'Òmnia, com no podia ser d'una altra manera, també ha canviat. El programa s'ha anat adaptant als canvis per tal d'oferir un servei útil de qualitat a la ciutadania.
El principal canvi social vinculat als objectius i finalitats del programa ha estat el fet que la tecnologia ha copat definitivament el nostre dia a dia. Aquest canvi es veu reflectit en l'evolució de l'Òmnia. A l'inici del programa, i durant força anys, a l'Òmnia només es treballava amb PC i qualsevol acció passava per l'ús d'aquest dispositiu. Els canvis radicals vinculats a la tecnologia i la comunicació digital han permès que ara es pugui fer feina comunitària no només amb ordinadors sinó amb telèfons intel·ligents i tauletes; i s'ha passat d'una presencialitat absolutament necessària a incorporar, de vegades, un format en línia.
L'Òmnia, certament, ha anat canviant des dels seus inicis, i no només amb relació als dispositius i les seves possibilitats sinó també pel que fa a la seva presència territorial: hem anat creixent i som a més territoris i arribem a més gent per donar resposta a les necessitats socials dels veïns i veïnes.
Certament, molts aspectes han canviat però, l'essència és la mateixa: lluitar per al progrés social des de l'acció comunitària reduint les bretxes socials i digitals.
El programa Òmnia va ser pioner en la lluita contra la bretxa digital, en un moment en què la tecnologia no tenia el paper que té en l'actualitat. Com ha canviat també la relació entre el programa i l'abordatge dels drets digitals?
L'Òmnia va ser pioner en com abordar la bretxa digital en el moment de la irrupció de la tecnologia de manera massiva a les nostres vides i ha seguit sent-ho a mesura que la tecnologia ha anat evolucionant i envaint molts dels nostres espais quotidians.
Lluny de quedar obsolet, l'Òmnia ha fet una passa endavant per ser un programa capdavanter que apunta cap a la garantia dels drets digitals de la ciutadania, uns drets que cal garantir de manera prioritària. L'exclusió digital provoca exclusió social i cal combatre aquest factor d'exclusió per construir societats inclusives. L'Òmnia, des de l'acció comunitària, és un excel·lent instrument per fer-ho.
Les tecnologies als punts Òmnia també han evolucionat. Hem passat dels ordinadors de sobretaula a drons, impressores 3D, portàtils... que s'han incorporat enguany. Per què el departament ha fet aquesta aposta?
El Departament ha pogut incorporar nou maquinari gràcies als Fons Net Generation. Hem pogut dotar els punts Òmnia d'ordinadors portàtils i tauletes per facilitar la mobilitat, flexibilitat i adaptació de les activitats Òmnia a diferents espais i realitats. L'Òmnia podrà ara sortir al carrer i organitzar activitats fora de l'espai tancat del punt i interactuar amb els agents, recursos, serveix i programes del barri: la naturalesa comunitària del programa així ho demanava i s'ha pogut fer. També amb els Fons Next Generation hem dotat l'Òmnia d'un parc d'impressores 3D més ampli i de kits de robòtica i tecnologia més avançada, com drons o ulleres virtuals. Això ha de permetre programar accions de molt divers format, atraient cada vegada més joves als punts. L'aposta del Departament ha estat clara, ja que l'Òmnia no podia quedar al marge dels objectius dels Fons Europeus vinculats a les polítiques socials i d'inclusió.
Quins són els principals reptes de futu del programa Òmnia per als pròxims anys?
En tenim molts! Tenim molta feina per fer i també molta il·lusió per fer-la. Jo destacaria quatre reptes.
El primer és continuar tenint la capacitat d'adaptació adaptabilitat del programa per atendre les problemàtiques socials emergents i donar-hi resposta. I això s'aconsegueix amb més recursos, més formació, més acompanyament i una millor infraestructura tecnològica. No oblidem que caldrà adaptar-se al repte que planteja la intel·ligència artificial. En aquest context de millora constant, és rellevant valorar l'inici del procés d'avaluació del programa; un procés que amb el temps ens ha de proporcionar dades i informació significativa per anar millorant l'impacte del programa.
El segon repte passar per créixer en el seu desplegament territorial: arribar a més persones i a més territoris. Ens hem dotat de maquinari suficient per créixer en presència territorial i estem convençuts que en col·laboració amb els ens locals podrem avançar amb aquest desplegament. En aquest sentit, és rellevant posar en valor el programa pilot de l'Òmnia itinerant - finançat també amb fons Next Generation, que es desplega als petits nuclis urbans del Tarragonès i, pròximament, del Pallars Sobirà. L'Òmnia itinerant ens ha de permetre testar una nova modalitat d'implementació del progra que permeti fer aquest salt endavant i acostar-lo a la ciutadania i les realitats no urbanes.
El tercer repte és avançar cap a un Òmnia cada cop més inclusiu, on tothom pugui accedir. L'Òmnia és un programa que va néixer amb vocació d'universalitat i hem de treballar de valent per aconseguir la inclusió plena. Tenim feina al davant per construir un Òmnia encara més accessible perquè ningú es quedi enrere. S'ha fet molta feina en aquest sentit i el programa ja disposa de material que el fa cada cop més accessible com ara teclats amb les lletres més grans, lupes per augmentar pantalla, ratolins adaptats ergonòmicament, etc. però queda feina per fer.
I el quart, òbviament, millorar les condicions de treball de les persones dinamitzadores peça clau a l'Òmnia, assumint el compromís d'augmentar un 30% els imports de les licitacions durant el període 2024-2026 i, a la vegada, intensificar, els processos de formació, acompanyament i suport als i les professionals que són al capdavant del programa. Per fer-ho, necessitem el compromís i de la responsabilitat de les entitats gestores dels punts. Aquest és no només un repte sinó un compromís que des de la DGACC assumim com una prioritat.