Intranet
Contacte 
Aquest 24 de novembre el Mobile World Centre, a Barcelona, ha acollit una nova edició de la Jornada de la Internet Social, organitzada pel Servei de Societat de la Informació (Departament d’Empresa i Ocupació) juntament amb l’Oficina de Dinamització de la Xarxa Punt TIC, enguany centrada en l’apoderament digital de la societat, la nova economia del coneixement i l’altruisme com a motor de canvi en la societat.
La jornada s’ha iniciat amb una presentació per part de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació. La primera taula de debat, centrada en l’apoderament ciutadà a través de les xarxes socials, ha comptat amb la intervenció de Francesc Balagué, mestre i psicopedagog especialitzat en l’ús educatiu de les TIC, i de David Picó, educador i dinamitzador digital. Francesc Balagué ha subratllat com les xarxes socials, des de finals del segle xx fins avui dia, han anat modificant les societats de diferent manera. Balagué ha posat l’èmfasi en el moviment maker i els maker spaces: espais dissenyats per crear, construir i compartir projectes que combinen el treball on-line amb el treball off-line. Aquest moviment, segons el ponent, està modificant la manera que té la societat de relacionar-se, i de generar projectes i compartir-los. D’altra banda, David Picó també ha parlat de l’apoderament ciutadà a través de les seva experiència com a dinamitzador del Punt Òmnia del barri de la Mina
La segona taula de debat ha girat al voltant de les comunitats de bones accions. Hi han participat Iván Caballero i Anna Closas. Ens han explicat el seu projecte The social coin, basat en l’altruisme com a agent de transformació social. Aquest projecte insta les persones a entrar en una cadena d’accions, una cadena de favors, dinamitzada amb una moneda pròpia. Avui dia ha aconseguit fixar l’interès de grans empreses de l’àmbit de les noves tecnologies d’arreu, com són CISCO, Telefónica o Schneider Eléctric. Iván Caballero ha comentat que The social coin es troba en un període d’evolució amb el qual la centralitat de l’intercanvi de la moneda passarà a compartir protagonisme amb les noves tecnologies i la seva capacitat de compartir informació entre persones. D’aquesta manera, Caballero ha introduït l’efecte ripple, basat a fer una acció altruista i, posteriorment, comunicar aquesta acció a través de les noves tecnologies: ordinadors, telèfons intel·ligents, tauletes tàctils, etcètera.
El tercer bloc de la jornada s’ha centrat en l’economia compartida i col·laborativa, un nou tipus d’economia sorgit de la nova societat de la informació. En relació amb aquest tema, Jordi Masides, director d’expansió a Valkiria Hub Space, ha explicat com els espais de cotreball (coworking) permeten conèixer noves persones cada dia i com això repercuteix en els projectes laborals, ja que s’amplien i s’atorguen nous horitzons. En aquesta línia, Albert Pujol, dinamitzador digital a les Terres de l’Ebre, s’ha centrat a explicar el fenomen del cotreball en espais rurals catalans, com és el cas de la Ribera d’Ebre, on es troba un centre de cotreball que compta amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Al final del matí, s’ha desenvolupat una darrera taula de debat sobre els laboratoris de coneixement, on han participat Glòria Pérez Salmerón, exdirectora de la Biblioteca de Catalunya, i Marcos Catalán, director de la Biblioteca i del Library Living Lab de Volpelleres (Sant Cugat del Vallès, Barcelona).
Glòria Pérez ha defensat les biblioteques com un dels pocs llocs de connexió a la informació i al coneixement de moltes comunitats actuals i ha apuntat cinc tendències de les quals ja es pot veure l’efecte: l’expansió de les TIC i la problemàtica del seu accés; la democratització de l’aprenentatge a través de l’educació en línia, i com això ha generat un conflicte entre allò localitzat i allò centralitzat; la protecció de dades com a problemàtica nova; la creació de societats hiperconnectades i, finalment, l’expansió de l’emprenedoria en el camp laboral.
Per acabar, Marcos Catalán ha explicat la seva experiència com a director del Living Lab. Ha indicat que els Living Labs són laboratoris vius on es troben biblioteques en contacte constant amb agents socials i persones del barri. Aquests espais, segons Catalán, són fets de capital humà i són vius: nuclis que evolucionen amb les persones i que s’alimenten de la participació de la gent. Segons el ponent, els Living Labs promouen la participació i dinamització ciutadana, permeten que hi hagi més proximitat entre agents socials i faciliten noves oportunitats de negoci.
A la tarda s’han desenvolupat dos tallers simultanis, un sobre seguretat i TIC, a càrrec de Luis Miguel del Castillo, tècnic de l’Associació per a Joves TEB, i un altre sobre robòtica, a càrrec de Núria Alonso, tècnica de projectes sociotecnològics de l’Associació per a Joves TEB.
