La Pepi: un cas de superació al Punt Òmnia de la Seu d'Urgell gràcies al material adaptat

10/02/2011 | 12:02

L'Alba i el Cesk, de l'ODC, em van animar a compartir i fer-vos una mica més partícips a tots de la meva “experiència” amb persones amb discapacitats, ja que des de fa uns mesos el Punt Òmnia L'Escorxador de la Seu d'Urgell està equipat amb nou material adaptat. L'aportació de maquinari i programari s'emmarca dins la Prova Pilot d'Accessibilitat de la Xarxa Òmnia. Sempre penso que no tinc massa a explicar i que segur que vosaltres feu la mateixa feina o millor que jo. Però després, pensant una mica més en fred, vaig veure que era una bona idea per donar a aquest tema de l'accessibilitat una mica més d'importància i fer-lo visible.

El meu repte és escriure periòdicament (potser un cop al mes) articles amb entrevistes i recursos que fem anar nosaltres i tot això penjar-lo a la xarxa. Espero no ser massa plasta. Gràcies a tots!!

Esther Collado

LA PEPI

Ara fa 7 anys que treballo al projecte Òmnia. Des d’un bon principi havia pensat treballar amb col·lectius que tenen capacitats diferents, més coneguts com a grups amb discapacitats. Els volia oferir l’espai per acostar-los al món de les TIC i oferir-los recursos. De fet, un dels objectius principals del Projecte Òmnia és precisament el de treballar per l'autonomia dels usuaris, aconseguir que siguin capaços de..., que disposin de recursos, etc.

Ara fa cinc anys que el col·lectiu del Taller Claror http://tallerclaror.wordpress.com (persones amb discapacitat física i psíquica) vénen al Punt Òmnia. Són un total de 16 usuaris d’entre 15 i 45 anys. De seguida se'm va plantejar un autèntic repte, ja que tots presentaven dificultats molt concretes: discapacitat física a la mà, un braç, diferents graus de discapacitats visuals... I, això, sumat als diferents graus de discapacitat psíquica.

La Pepi, la protagonista d’aquesta història, ho té molt difícil per agafar un “ratolí normal” i fer anar un teclat estàndard. Ens trobàvem que polsava massa estona una tecla i per molt que canviéssim la velocitat del ratolí i el teclat, quan premia massa estona una tecla feia que una lletra es repetís mil vegades. Per tant, perdia més temps esborrant que escrivint.

Material adaptatLa Pepi va començar a treballar com la resta de grup, però de seguida vam veure que necessitava molt més temps per escriure una paraula que la resta dels seus companys i que havia de fer un gran esforç mental i físic per anar més o menys alhora que la resta de grup. Afortunadament, la Pepi té una voluntat de ferro i no va llençar la tovallola a la primera. Vam començar a treballar amb el què teníem i la valoració no és gens dolenta, tot el contrari. Amb el temps hem aconseguit treballar amb programes com el Gimp, processadors de text, presentacions amb MovieMaker i, fins i tot, el grup es va animar i vam crear la primera revista del centre.

Amb un material no adaptat és molt difícil que una persona amb aquesta característica pugui treballar, fer recerca, jugar, informar-se... En poques paraules: estar dins del món de les noves tecnologies.

El mes d’abril del 2010, l'Òmnia de la Seu va rebre una dotació de material adaptat per a persones amb discapacitat: teclats, joysticks, pantalles tàctils, braç articulat... Per nosaltres va ser un premi i ens vam adonar que tot això ens permetria obrir un nou món de possibilitats a tots aquells participants amb discapacitat.

La Pepi va començar a treballar amb un teclat amb cobertor i un ratolí de bola. Cal reconèixer que tot i que estava contenta per fer anar un material nou, estava una mica neguitosa. Però no li va costar gens adonar-se que amb aquell material podria treballar sola, amb una autonomia increïble. La seva autoestima va créixer. Estava contenta perquè treballava sense haver de demanar tantes vegades ajuda. Tot un èxit!!!

Fins aleshores, la Pepi només venia les hores concretes amb el seu grup, però quan va acabar el “curs escolar” vaig tenir una sorpresa molt gratificant: la Pepi es va decidir a seguir venint sola al nostre espai. Així que el fet de tenir aquesta material va fer que ella mateixa s’animés a venir i a continuar treballant.

Durant aquest estiu ha agafat molt ritme, treballa de manera autònoma, té iniciativa, navega per la xarxa, fa recerca d'informació sobre els seus hobbies, jugar... Ara comença a interessar-se pel tema del correu electrònic i li encanta llegir el blog que fan entre tots.

Gràcies a aquest material hem fet que una persona depenent hagi passat a ser una mica més INDEPENDENT. Ara podem dir ben fort que Òmnia s'ha pogut obrir a més persones. Tot i així encara queda molt per fer!!!

accessibilitat
discapacitat
adaptacions
participants