Laia Mestres: "Tenim la capacitat per decidir com viure les coses"

Veu una necessitat en les professions de caràcter social: saber gestionar les emocions per treballar millor. Així ho va interpretar quan era tutora d’un grup d’estudiants desmotivats i, en una altra ocasió, quan va patir una fractura de crani. En aquell moment podia haver-se submergit en un mar de pensaments negatius, però va decidir que l’entrenament del cervell per generar emocions positives era una alternativa. Des d’aleshores, Laia Mestres s’ha especialitzat en educació emocional i neurociències, i ha estat recentment ponent de les jornades de formació dels dinamitzadors i dinamitzadores de Xarxa Òmnia. Entrevistem Laia Mestres després d’assistir als seus tallers, encarrilats a donar eines per al benestar emocional als dinamitzadors. Laia Mestres, que s’autodefineix com un cervell inusual, transmet passió mentre treballa i s’esforça a defensar la regulació emocional com una via per liderar un canvi. Aquell que comença en l’individu per reflectir-se després en la societat. Estem realment davant una imminent necessitat de generar un canvi a partir de la reeducació de les nostres emocions?

Xarxa Òmnia: Has estat la formadora de les últimes jornades formatives per als dinamitzadors i dinamitzadores de la Xarxa Òmnia. L’educació emocional ha suposat un nou enfocament en les jornades, que s’han centrat en el dinamitzador des d’un punt de vista més personal. Quina et va semblar que era l’actitud dels dinamitzadors?

Laia Mestres: La predisposició dels dinamitzadors és el que fa que un taller sigui bo. Els vaig veure receptius, acollidors i interessats. La resposta va ser bona perquè el taller era oportú per a ells. Era una qüestió nova, però com a mínim això els va fer mantenir l’atenció.

XÒ: Els dinamitzadors ja fan creixement professional, tenen una formació reglada al darrere i continuen instruint-se. Creus que el creixement personal és també útil per a un dinamitzador de la Xarxa Òmnia?

LM: Sí, és indispensable. És un factor protector per als professionals de l’àmbit social. Tota feina en què un professional està al servei d’una altra persona comporta desgast emocional, per això resulta útil. A més a més, això fa que prenguis una altra consciència respecte de la teva feina, et sents valorat i sents curiositat cap a tu mateix.

XÒ: Pot ser que els dinamitzadors notin un canvi en les seves vides. Però comporta algun impacte cap als usuaris? No han d’estar-hi predisposats?

LM: Si un dinamitzador o dinamitzadora està entrenat i sap gestionar les seves emocions, els usuaris també ho reben gràcies a les neurones mirall (un tipus de neurones que representen l’acció de l’altre, i faciliten la imitació i l’empatia). I tots ens comuniquem sempre, encara que no ho vulguem, a través d’aquestes neurones. Si un tècnic o un dinamitzador aconsegueix un desenvolupament sostenible a través de la gestió de les seves emocions, també estarà ensenyant-ho als seus usuaris.

"La formació reglada i l’educació emocional per a un professional no són incompatibles."

XÒ: Però la formació reglada d’un dinamitzador o dinamitzadora en què hi ha una part científica que els ensenya a fer bé la seva feina de cara als seus usuaris sense tenir en compte les seves emocions, on queda?

LM: No són incompatibles, però seria genial que el dinamitzador apliqués el que ha après dins de la formació reglada si hi estigués també la regulació emocional. Val molt la pena. Els tallers que hem fet a la Xarxa Òmnia només hi tocàvem una part molt petita de la regulació emocional, en realitat hi ha molta més feina per fer.

XÒ: Per això vas recomanar diferents lectures que ajuden a entrenar el cervell i començar a saber autoregular les emocions.

LM: Per exemple un llibre petit amb exercicis pràctics: Mindfulness para una vida compasiva: cómo reducir el estrés y cultivar la autocompasión (Patrizia Collard, Obelisco, 2015). El llibre planteja estratègies per anar un pas més enllà de l’empatia i passar a l’amor altruista. Els dinamitzadors i les dinamitzadores són molt empàtics i això és una font de desgast emocional. La compassió, que nosaltres acceptem més com a sentiment altruista, és un protector d’aquest desgast emocional.

XÒ: També vas anomenar l’obra de Matthieu Ricard (En defensa del altruismo, Urano, 2016), un neurocientífic francès que ara viu a Nepal i és monjo budista. Creus que aquesta vessant religiosa de les seves creences pot condicionar? Com es reben aquest tipus de continguts dels tallers de regulació emocional?

LM: Tot el que hem abordat als tallers es recolza sobre la base empírica que avui les neurociències posen a l’abast de les ciències socials i del desenvolupament humà... La recerca empírica ha estudiat i continua estudiant qüestions que religions com la budista toquen, sobretot pel que fa als beneficis de la meditació.

XÒ: Quan et vas adonar de totes aquestes evidències?

LM: L’estímul el vaig tenir quan era tutora d’alumnes de formació professional. Era tutora d’un grup molt neguitós, ningú treballava a gust i els alumnes havien perdut la motivació. Era insostenible i estava esgotada de no poder liderar un canvi. Vaig trobar la solució en l’educació emocional i, a través d’aquest constructe pedagògic i del treball en valors, vaig accedir a les neurociències com a falca oportuna i inspiradora. Avui en dia, les neurociències són un complement indispensable per a les ciències socials a les quals aporta un suport inestimable.

"Arribarà a un punt en què les evidències sobrepassaran les resistències i l’educació emocional serà acceptada com a essencial."

XÒ: Aquest canvi de rumb cap a l’educació emocional serà ràpid?

LM: Tot això fa més de 20 anys que s’estudia. El recorregut està sent lent, però arribarà a un punt en què les evidències sobrepassaran les resistències i l’educació emocional serà acceptada com a essencial. Un altre tema és la inèrcia del món de l’educació i que costi adaptar-ho al sistema educatiu. La LOMCE no inclou en cap cas la paraula emoció en tot el redactat de la norma. Però jo crec que l’educació emocional acabarà estant a tot arreu. La ciència del benestar defineix benestar com a creixement personal, sinònim de desenvolupament humà. L’educació emocional és desenvolupament humà. [Treu un llibre que s’està llegint i remarca] L’autor Martin E. P. Seligman explica precisament que el creixement personal és l’objectiu de la psicologia positiva al seu llibre La vida que florece (Ediciones B, 2011).

XÒ: Però com es pot equilibrar aquesta necessitat de fer un canvi interior si la societat en la qual et trobes a l’exterior és injusta?

LM: La clau és provar-ho. El que acaba convencent a la gent és que en passar per l’experiència de regular les emocions millora la seva qualitat de vida. Això no vol dir que no t’esforcis per voler canviar les coses ni que no hi hagi injustícies al món, sinó que la teva vivència d’allò serà diferent. L’objectiu de fer els tallers de regulació emocional és que els dinamitzadors, si continuen practicant, vegin que la seva experiència canvia. No s’obvien els estímuls que vénen de la societat ni les injustícies, però l’ésser humà té la capacitat de decidir com viure les coses.

XÒ: Si la regulació emocional t’ajuda a emprendre accions més positives, els polítics també necessiten passar per aquesta experiència?

LM: L’ésser humà està fet per canviar i transformar-se constantment (tenim un cervell plàstic). El nostre estat natural hauria de ser el desenvolupament constant i sense fi, tant si som polítics com si no ho som. Ara bé, en el cas de persones amb impacte i influència, com un polític, amb més motiu ens interessa que passin per l’experiència. De tota manera, jo crec en els canvis de baix cap a dalt.

XÒ: La gestió de les emocions ens farà més crítics o més benèvols?

LM: Ni una cosa ni l’altra. Seràs més cooperatiu, més solidari, més feliç... no canviaran les circumstàncies, però canviaràs tu. Si hem d’esperar un canvi dels altres, el canvi mai no vindrà. És una alternativa per provocar el que els altres no fan. Si ho treballes, l’enuig que abans et durava tres dies al final et durarà tres minuts.

"L’esgotament sense desenvolupament emocional ens aboca al fracàs i al patiment."

XÒ: Però llavors la regulació emocional és com carregar les responsabilitats de fer o generar canvis a una sola persona, i no al conjunt de la societat, o a un col·lectiu o a un barri.

LM: És una manera diferent de fer alguna cosa, de provocar un canvi en la societat a través d’un mateix. Has de prendre consciència d’on ets i de què pots fer. Si canvies emocionalment ja serà molt més gran l’impacte que no pas restant immòbil. Un canvi de baix a dalt vol dir centrar-se en un mateix per canviar allò que tenim a fora. L’esgotament sense desenvolupament emocional ens aboca al fracàs i al patiment. Fa anys em vaig fracturar el crani. Era responsabilitat meva decidir com ho volia viure: persistir, créixer, exercitar… i finalment, vaig decidir que volia tenir una bona experiència. Estava a les meves mans com gestionar aquella situació. I me’n vaig sortir.

XÒ: Durant el taller vas comentar que sortir a córrer, passejar o estar en contacte amb la natura ajuda a fer un balanç positiu de les emocions. De fet, s’ha impulsat molt la seva pràctica en espais oberts o a l’aire lliure. Això vol dir que al dinamitzador li condiciona el seu espai de treball? Li recomanaries fer més activitats fora del Punt o ambientar l’aula?

LM: Si estàs en un entorn que genera benestar, aquest et desperta emocions positives. Si tens un còctel químic que contraresta el cortisol (hormona que s’allibera en moments d’estrès), això funciona. S’han estudiat escoles que tenien arbres i s’han comparat amb les que no en tenien, i oficines que tenien imatges d’arbres amb d’altres que no en tenien. Ja està tot mesurat.

XÒ: Així doncs, no estem aprofitant els beneficis de les emocions.

LM: No podem aprofitar allò que no sabem que existeix. Ens cal informació i ens cal acció. Ningú no ens ha explicat que és molt important no estar-se gaire temps amb una emoció negativa...

XÒ: Per què? Per tabú a l’hora de parlar de certes emocions o per falta d’estudis científics que demostrin que una bona gestió de les emocions negatives pot ser positiva?

LM: La informació sobre els beneficis d’un bon desenvolupament emocional ja existeix i té suport i es valida amb escreix. Ara cal fer-la arribar a la societat, ajudar a integrar-la i convertir-la en la finalitat vertadera per institucions com l’educativa. Jo no crec que sigui una qüestió de tabú, sinó més aviat de voluntat de canvi. Un canvi que posi en el focus el desenvolupament humà com a motor d’una societat més justa, honesta i bondadosa.

XÒ: Aquest mes de novembre, la Fundació Telefònica, el cuiner Ferran Adrià i alguns centres educatius voluntaris han engegat un projecte educatiu que es basa en l’aprenentatge a través de la innovació. Estem començant a veure una necessitat d’adoptar alternatives en l’educació?

LM: Si vols innovar llavors has de canviar el sistema educatiu. Fins i tot les maneres innovadores de canviar l’educació poden obviar el desenvolupament humà. El canvi que suposa el fet que un alumne que està acostumat que li diguin què ha de fer passi a ser autònom, això implica desenvolupar educació emocional. Per tant, no es pot passar per alt.

 

Podeu veure aquí l'àlbum de fotos del Taller de Regulació Emocional a Verdum, del 25 de novembre de 2016: