Intranet
Contacte 
Vam començar la sessió compartint idees sobre el que entenem per comunitat: solidaritat, cooperació, empatia, barri, respecte. Conceptes, tots ells, que tenen a veure amb la nostra dimensió més col·lectiva i amb la interacció.
A què ens referim quan parlem de comunitat?
Els recursos públics formen part de la comunitat? Les persones amb les que treballem ens consideren membres de la comunitat? Comunitat és el mateix que xarxa?
La comunitat és un ésser, un cos, un òrgan, un conjunt de molècules que formem part d'un cos viu. La xarxa, en canvi, és una eina que fem servir per interrelacionar, vehicular i reforçar les molècules que formen aquesta comunitat. En una comunitat cada una de les membres té la seva identitat, el seu rol i el seu paper. Per tant és important tenir clar quin es el nostre paper com a professionals dins d'aquesta comunitat.
Aquí és important fer referència al principi actiu d'Ubuntu, que en llengua xhosa significa comunitat. Entenent la comunitat com a "jo sóc perquè nosaltres som". De manera que la comunitat no és defineix com a homogènia sinó com a una suma de diversitats.
Comunitat vol dir corresponsabilitat i interdependència
Quan parlem de comunitat no podem oblidar el concepte de corresponsabilitat i interdependència entre persones. Aspectes claus que solen ser deficitaris quan fem treball comunitari. Comptades vegades incidim en la responsabilitat que tenim unes persones sobre les altres i vicie-versa.
Els pilars del treball comunitari
-
Participació vinculant: vinculant per l'administració i pels membres de la comunitat. Ser corresponsable. Multidireccional.
-
Convivència relacional: a diferència de la coexistència, que vol dir viure al costat, la convivència és interacció.
-
Reconeixement actiu de les diversitats: quan parlem de diversitats hem de ser molt conscients de la Intersecció, de com els diferents eixos de la diversitat son interdependents. És important tanmateix reconèixer els nostres privilegis per entendre l'altre i ser proactives.
-
Lluita contra les desigualtats i discriminacions: en el treball comunitari és imporant treballar les desigualtats per aconseguir que aquesta estigui cohesionada.
-
Dimensió emocional: els vincles es fonamenten en emocions. Hem de fer un aprenentatge de com treballem les emocions individuals i col·lectives.
-
Cultura de la mediació: el conflicte està present en tota dinàmica comunitària, per això cal autogestió i cogestió.
-
Treball de processos: en la dimensió comunitària és important el treball per processos, no per projectes, entenem que fem projectes dins d'un procés.
-
Treball en espiral: el treball comunitari no és lineal sinó que incorpora contínuament el passat.
-
Marc d'actuació glocal
Les diversitats són riquesa per a les comunitats
Per què les diversitats són una riquesa per a les comunitats? Tal com assenyalava en Rafa Crespo, molts estudis neurològics afirmen que les persones que s'envolten d'altres cultures són més intel·ligents doncs aquesta diversitat activa les seves neurones. Així doncs, no només culturalment i socialment, sinó biològicament el que ens va bé és viure en diversitat. No hi ha adaptació sense diversitat.
Quan parlem de diversitats és important tenir en compte el concepte d'interseccionalitat per tal d'identificar les diferents discriminacions que poden afectar a una persona i reflexionar sobre els nostres privilegis.
Treball comunitari amb joves
Hem de tenir en compte que el jovent no és un col·lectiu tancat sinó que són membres d'una comunitat plural. Així doncs, el treball comunitari amb joves és entre joves i amb la resta de la societat. Cap enfora, no només cap endins.
Tal com ens assenyala en Rafa, tota discriminació separa i el col·lectiu jovent ha estat molt discriminat. En aquest sentit és important buscar exemples de persones joves que han estat proactives en la societat.
A més, avui dia ens trobem amb una generació de joves que han crescut en la diversitat. Aquestes joves suposen un gran potencial ja que poden ensenyar als adults no només qüestions tecnològiques sinó com conviure amb la diversitat. Moltes de les persones que estan al capdavant de les lluites ambientals, antiracistes i socials són joves.
No obstant hem d'estar també alerta doncs el discurs d’extrema dreta feixista, antidemocràtic i totalitari s’està incorporant a través d’influencers i d’altres formes en les xarxes socials i el seu públic diana són moltes vegades persones joves. En aquest sentit, com a professionals que treballem amb el jovent des de la dimensió comunitària, hem ser conscients d'aquesta amenaça i superar-la.
A l’adolescència i la joventut és on construïm moltes de les nostres identitats, si en aquest període no tenim un entorn de valorització de les diversitats és molt fàcil que acabem rebutjant-les i ens reafirmem en front i en contra de. El treball comunitari en diversitats és el que afavoreix que la meva identitat no és en contra de ningú sinó que és també a partir i en comú d’una altra identitat.
Com apliquem el treball comunitari amb el jovent?
Quan treballem amb joves hem de tenir en compte el concepte de virtualprens: la nova vida comunitària és virtual i presencial a la vegada. No tenim dos dimensions, sinó que tot es fusiona en una mateixa.
Tornant als pilars comunitaris, quan treballem amb el jovent, hem de tenir en compte que el procés no és lineal sinó que tot està interconnectat en espiral de manera que no parlem de principis i finals sinó que qualsevol resultat és el punt de partida d’un nou procés.
És molt important fer seguiment i valoració, no només del resultat final sinó, i sobretot, del procés, de com ha anat l’experiència comunitària. Nosaltres parlem de treball comunitari com a professionals dins de l’acció comunitària però el que és important és parlar d’experiència o de vivència comunitària, que és el que queda.
Hi ha dos factors que són molt importants en tot aquest treball comunitari: quan identifiquem les necessitats i quan determinem les estratègies d'acció.
Per acabar, en Rafa ha compartit exemples de bones pràctiques comunitàries amb joves.
-
Logo pla comunitari Sant Vicenç dels Horts
Amb l’equip tècnic de joventut i el casal cívic de Sant Vicenç dels Horts es va fer una crida per a que el jovent presentés propostes de logos. La Samira, una jove de 14 anys va guanyar el concurs i va participar en la presentació del pla.
Són un col·lectiu d’asiatic-descendents que el que volen es treballar els estereotips i prejudicis que hi ha sobre la població asiàtica a través de la producció audiovisual. Un exemple és «tots som iguals» de la campanya #Aturemrumors.
Entitat de gent jove que es fonamenta en la educomunicació i que volen treballar temes comunitaris en la virtual prens. Els seus principals objectius son lluitar contra l'individualisme, desigualtat i discriminació. El treball comunitari que fan és transmedia això vol dir documentar tot el procés del projecte audiovisual, no només el producte final, interrelacionar tots els canals. Un dels resultats és la creació de la productora audiovisual La Meri productions. Un bon exemple de com les joves no només són portaveus sinó agents actives a l’hora de dinamitzar i presentar totes les experiències en les quals participen.
Sense la seva implicació en els plans comunitaris, el Parlante no existiria. Així doncs tenen molt clara la importància de la dimensió comunitària.
En aquest video veiem un bon exemple per posar veu a les diversitats i combatre els estereotips. El producte final és el resultat d’un procés comunitari molt interessant en el que detectar necessitats, treballar diferents eixos de diversitat amb la comunitat i empoderar-se a partir del propi relat vivencial.
-
Joventut activa en temps de confinament
El departament de joventut de la Generalitat ha elaborat un recull d'experiències de joventut activa en temps de confinament .
Si us vau perdre la sessió, podeu recuperar el vídeo en aquest enllaç.
Us esperem a la segona sessió de l'Estiu a l'Òmnia, Entitats socials i acció al territori amb joves, que tindrà lloc el proper dimecres 14 de juliol.
#EstiuOmnia2021 #Diversitat #Joves #Inclusio #TIC