MÒDUL IMMIGRACIÓ

17/10/2005 | 00:10

En aquest mòdul, la Rosa Llopis ens convida a fer una reflexió sobre la situació de la immigració avui en dia, plantejant-la com la nostra realitat més actual, on la pluralitat i la convivència són indispensables.

LA NOSTRA REALITAT: PLURALITAT I CONVIVÈNCIA

La immigració avui (darreries de 2005), no es pot veure ni analitzar com un fet - fenomen?- de caire localista, encara que en el concepte de local hi incorporem tot el continent europeu o, fins i tot, el que coneixem com a Primer món.

La globalització està lligada al moviment de persones, de matèria i de finances. Tot va cap a tot arreu, sense importar les distancies (possiblement, qui més té complicat el moure’s són les persones) .

No fa massa temps –cinc anys per ser exactes- va ser quan va aparèixer en les agendes polítiques el tema de la immigració, o millor dit, de les persones estrangeres provinents de països subdesenvolupats, el que d’una manera eufemística es deia extracomunitaris (per no dir-ne pobres). En aquell moments, la imatge en parlar d’aquelles persones i la seva situació (o no situació) a Catalunya era la d’un home, jove i marroquí. Avui ha canviat aquesta radiografia, a nivell sociodemogràfic, però a l’imaginari popular, ha canviat realment?.

Aquesta pregunta ens porta a contemplar el fet migratori molt més enllà de les necessitats bàsiques o materials d’unes persones, ens porta a parlar d’uns estats que han de trobar maneres i/o estratègies per donar resposta a l’arribada o a la marxa d’unes persones (les mateixes de ben segur).

A la tardor de 2000, a Manresa (Bages), es varen celebrar unes jornades de treball de cara a elaborar un document ideològic i metodològic comú entre les administracions, el que en aquell moment volia dir tenir un mateix punt de mira en aquest tema, des de totes les perspectives polítiques. L’esforç d’un cap de setmana va donar el seu fruit, i va sorgir un document conjunt signat per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC), Federació de Municipis de Catalunya (FMC), la Diputació de Barcelona, el departament de Benestar Social (així es deia en aquell moment), i l’amfitrió, l’ajuntament de Manresa.

Era, possiblement, una bona eina per a iniciar un treball per a la incorporació de les persones provinents d’altres contrades i/o d’origen estranger, però, a què va portar aquell document de bones intencions?.

L’estiu següent, el Parlament de Catalunya, en el que va ser una iniciativa pionera a tot l’Estat, va aprovar un altre document, que es convertí, de la mateixa manera, en una declaració de bones intencions. Possiblement un tret molt important d’aquesta declaració era la definició que es feia d’immigrant, entenem que si s’hagués consolidat aquest terme, avui, possiblement, parlaríem d’altres temes que no seria encara la pertinença a una societat, o el que seria el mateix: ciutadans de primera i de segona.

Per acabar aquesta introducció o punt de partença per a la reflexió, m’agradaria assenyalar que ni l’exotisme més o menys visible en els carres i places dels nostres poble; o, fins i tot algunes discussions acadèmiques i professionals (?) de persones d’aquest primer mon, que en tota la seva (nostra) bona intenció intentem discutir sobre el què, el com i el per què de pluralisme i del color; ni tot això, podrem parar que les persones cerquin una vida millor...o que me’n dieu del que està passant a Melilla?

Més Informació:

GUIÓ