L’objectiu del document ha estat fet una recollida de reflexions, metodologies i propostes sobre com la Xarxa Òmnia i els seus punts treballen per erradicar la bretxa digital.
A continuació, us fem un breu resum sobre les aportacions realitzades durant la Jornada Òmnia:
- REFLEXIONS
L’Antonio Collado del Punt Òmnia Santa Coloma de Cervelló, menciona que l’Òmnia pot ser un programa capdavanter si mentre reduïm la bretxa digital entre aquells que ho necessiten més i els que van per davant, ens anem adaptant als nous recursos, eines i metodologies que sorgeixen.
El mateix dinamitzador reflexiona sobre l’evolució de la bretxa digital, i com aquesta en un futur pot recaure en el bon ús i la capacitació d’eines digitals. Arribats aquest punt, es pregunta si l’Òmnia es seguirà veien com una eina d’alfabetització digital o s’entendrà i es farà ressò de que el programa Òmnia també evoluciona i és capaç de donar resposta a la formació digital.
La Sandra Pérez del Punt Òmnia de Sant Llorenç menciona que durant aquest mesos de confinament la bretxa digital s’ha fet present més que mai, mostrant-nos com no només es feia visible en la ciutadania més vulnerable, sinó com en alguns punts s’evidenciava una connexió insuficient dificultant així la tasca de les persones dinamitzadores.
Des del Punt Òmnia Verdum fan una reflexió sobre com la bretxa digital és quelcom que evoluciona amb el temps alhora que la societat va assumint i assimilant quotidianament noves tecnologies o nous usos i aplicacions d'aquestes tecnologies. A més recalca, la importància d’incloure a tots i totes independentment de la seva edat, coneixements o competències.
En Marc Pascual del Punt Òmnia del Casal dels Infants del Raval, fa palès que moltes de les persones participants tenen com a principal barrera la manca dels dispositius en sí. Però no només això, fa èmfasis en que una part d’aquestes participants no tenen les competències requerides per seguir els aprenentatges en entorns en línia.
Un altre punt òmnia recalca el valor humà desenvolupat per les persones dinamitzadores durant el confinament, ja que s’han prioritzat activitats d’ajuts a tràmits per fer front a les desigualtats que durant aquesta època de pandèmia s’han evidenciat més que mai. En aquest sentit, l’Antonio Collado del Punt Òmnia de Santa Coloma de Cervelló, se suma a aquesta afirmació i a més, posa de relleu la heterogeneïtat dels professionals de la xarxa i com aquest fet augmenta el seu valor, però alhora mostra el seu desacord amb que la xarxa sigui desconeguda i que no tingui presència en els grans debats.
En David Lérida - PuntÒmnia La Fàbrica de Can Tusell posa de relleu la necessitat dels punts durant aquest temps de pandèmia, ja que molts serveis municipals i de l’administració s’han posat en contacte amb ells per poder oferir suport a la tramitació de certs ajuts. I en Rubén Villaseca – Punt Òmnia Montserrat està d’acord amb aquesta idea i afegeix que gràcies als punt òmnia moltes persones han pogut dur a terme tràmits importants i de certa complexitat.
Al Punt Òmnia PES la Mina - en David Picó reflexiona sobre la idea de que és el sistema qui perpetua la idea de bretxa digital i qui la genera cap a les persones. També afegeix que perquè la xarxa esdevingui un referent potser caldria definir més concretament el perfil competencial de les persones dinamitzadores.
- METODOLOGIES I BONES PRÀCTIQUES D'INCLUSIÓ DIGITAL
En Marc Pascual del Punt Òmnia Casal dels Infants del Raval explica que una de les metodologies que li estan funcionant d’una forma més visible és el treball conjunt entre famílies; on infants, mares i pares, comparteixen, aprenen i són acompanyats en processos com l’aprenentatge i la compressió de la llengua. Aquesta forma de treballar ha potenciat també que es reforcessin vincles com la comunicació amb les escoles, que ara veuen molt útil aquest treball i sobretot fa que hi hagi una millor comunicació entre escola, alumnes i pares i mares.
Rubén Villaseca del Punt Òmnia Montserrat comenta que han establert una aliança amb escoles i instituts per oferir formació en competències digitals a les mares i pares.
En Xavier Garcia, del Punt Òmnia Riera Bonet de Molins de Rei, posa de relleu la creació d’una revista digital del punt òmnia i el Casal Cívic, que va néixer amb la intenció de crear una activitat socioeducativa d’inclusió digital amb persones grans. Aquesta no només ha millorat les competències digitals de les persones participants, sinó que a més, ha permès la col·laboració d’un institut on els joves són part activa del procés, creant així una activitat intergeneracional que forma part d’un APS.
Des del Punt Òmnia de Torrelles de Llobregat, la Lídia Santiago ens explica que a Torrelles des de fa uns anys estan treballant per a introduir en col·lectius de gent gran, i en grups de persones més vulnerables, activitats amb noves metodologies d'aprenentatge basades en la incorporació de les noves eines TIC que tenim a l'abast. Per trencar amb l'estigma de què la "nova tecnologia" no només pertoca als infants i joves o a les persones de l'àmbit TIC. Han fet activitats comunitàries amb Impressores 3D, projectes makers del club de Sènior per treballar donant resposta o solucions a problemàtiques reals, etc.
Un altre punt òmnia comenta que els APS han estat un gran èxit per col·laborar dins dels instituts amb alumnes amb un perfil absentista. Algunes de les activitats que s’han realitzat són tallers de reparació de PC’s que després els proporcionaven a entitats sense recursos, o altres com tallers de periodisme al voltant de temàtiques socials del barri i de la ciutat.
En Manel Torrejón del Punt Òmnia d'Espronceda - Casal Cívic Rogelio Soto destaca el treball conjunt que s’està realitzant entre persones dinamitzadores on han donat com a fruit, programació digital i gamificació que han posat en pràctica ja amb usuàries dels diferents territoris. A més a més, han establert col·laboracions amb altres com: jocs de rol a l'Òmnia, Òmnia makers o un canal sobre relats de terror, per participar en un concurs i fer-ho extensiu a qualsevol altre punt de Catalunya.
La Carlota Dueso del Punt Òmnia La Betsaida, a més de posar en relleu la tasca del treball amb les famílies i de la col·laboració amb diversos instituts, també ressalta la participació a les xarxes ciutadanes del territori.
- PROPOSTES PER AL FUTUR
Una de les demandes més aclamades per les persones dinamitzadores de la Xarxa Òmnia, és posar en valor els recursos humans dels que disposa, per aquest motiu mencionen que un dels primers passos que caldria millorar serien les condicions laborals en tots els seus aspectes, ja que entenen que no només amb equipaments nous s’aconseguirà millorar l’Òmnia.