Les dues trobades formatives de professionals de l'acció comunitària van tenir lloc el 29 de maig al Casal Cívic Lleida i el 5 de juny a l'Hotel d’Entitats La Rutlla de Girona, i van girar al voltant dels eixos de la participació i el treball en xarxa, entre d'altres aspectes.
El cicle de jornades que s'està desenvolupant al llarg d'aquest any està motivat per la necessitat de formació i d'intercanvi d’experiències dels professionals qualificats en l'acció i la dinamització comunitàries que treballen en diferents programes implementats pel Departament de Benestar Social i Família.
Es tracta d'un punt de trobada important per a dinamitzadors de punts Òmnia, tècnics de plans de desenvolupament comunitari, responsables d’equipaments cívics, tècnics dels plans locals d’inclusió social, tècnics municipals i altres agents del territori.
Amb aquestes dues jornades s'han dut a terme ja tres sessions, la primera corresponent al territori del Barcelonès Nord i celebrada el 17 d'abril al Casal Cívic Badalona Sant Roc. Durant l'últim quadrimestre de l'any tindran lloc les de Tarragona i el Barcelonès Sud.
Aquestres trobades formatives responen a un mateix esquema amb una ponència que dóna peu a un debat amb el ponent. Després d'una pausa breu s'inicia una dinàmica per grups de treball, les conclusions dels quals són compartides amb la intenció que finalitzin en un debat entre tots els assistents.
Seguidament podeu llegir un breu resum dels continguts de les dues jornades de Lleida i Girona, ampliar informació i veure els seus àlbums fotogràfics.
Jornada celebrada al Casal Cívic Lleida - Blocs Joan Carles
Títol de la Jornada: “Noves formes d’organització social: participació en xarxa, cooperació”
El ponent de la Jornada de Lleida va ser el senyor Carles Riera, sociòleg, terapeuta Gestalt i president de la Fundació Desenvolupament Comunitari. Va parlar sobre els canvis que es produeixen en els processos de socialització en les societats capitalistes modernes. Aquests canvis es tradueixen en una fragmentació dels grups socials, en la deslocalització de les activitats de la vida quotidiana i en la discontinuïtat dels elements bàsics.
També va fer referència a l'actualització del rol de la ciutadania. La cohesió social preveu tenir projectes compartits on participar de forma activa. Darrerament s'han donat molts canvis en el moviment associatiu i s'han obert noves perspectives per a la participació.
Els grups de treball van arribar a algunes conclusions, com és ara que encara predominen les estructures associatives tradicionals, que de vegades són molt rígides i normalment treballen de forma assistencialista. Tot i això, s'està veient un canvi generacional.
Cal desenvolupar accions que facin entendre que la diversitat cultural és la realitat i que els vincles també poden sorgir de les diferències. S'estan donant noves formes de participació des de la base.
Jornada celebrada a l'Hotel d’Entitats La Rutlla de Girona
Títol de la Jornada: "Moviments socials: actors i nous actors"
En aquest cas, el ponent va ser el senyor Jesús Vilar, diplomat en magisteri, llicenciat en pedagogia i doctor en pedagogia per la Universitat de Barcelona. En la seva exposició va fer una revisió de la idea de territori i seguidament va parlar de les diferents accepcions de la idea de "xarxa", així com dels seus tipus.
També va aprofundir en les diferents formes de comunicació que s'estableixen entre els professionals i els equips. Va explicar detalladament dos paradigmes ben diferents: el del professional actuador-aplicacionista i el del professional reflexiu-actuador.
El grup de treball va destacar el factor de la proximitat com a clau per poder treballar en xarxa. Al llarg del debat que es va generar es van posar sobre la taula les dificultats que molt sovint es troben per treballar amb les associacions a causa de l’envelliment de les persones associades, i també els obstacles per dialogar amb les persones nouvingudes i les d'ètnia gitana, per les seves resitències a rebre suport dels tècnics.
Alguns participants van explicar la seva manera de treballar: desenvolupar projectes concrets per donar resposta a demandes concretes. També es va parlar sobre el fet que molts cops hi ha iniciatives que s'autoanomenen xarxes però que no funcionen com a tals.