Seguís era Crema deth Haro en dirècte

22/06/2012 | 12:06
imatge de la crema deth Haro
(Aranès:)

Ja arribe era magica net de Sant Joan, e en Les dam era benvenguda ara setmana d&;hèsta major cremant eth emblematic Haro que corone era plaça ara que da nòm.

Aguesta net tan especiau ei tanben era net gran deth Punt Òmnia Eth Haro e celebram ua petita hèsta a on tota era familha Òmnia se reunís en eth Punt entà brindar damb cava e minjar còca pendant gaudim dera crèma.

Per segon an consecutiu vos volèm hèr particeps dera nòsta tradicion auferint-vos er (desde es 20o deth 23 de junh enquià es 12o de londeman).

Demoram que era nòsta Hèsta deth Huèc vos agrade e vos desiram un eròs solstici d&; ostièu!

Vòs saber qu&;ei era crema deth Haro?

De contunh auetz ua brèu explicacion. Eth solstici d’estiu a estat, d’ençà des confins dera istòria, ua data plan importanta entàs pòbles pirenencs. Ère eth moment de semiar es tèrres e pujar eth bestiar tara montanha, en tot començar atau eth cicle productiu , deth quau depenie era subsisténcia des famílies des pòbles dera Val d’Aran. Eth pòble de Les a mantengut es sues arraïcs ancestraus a trauès deth Haro, un element hestèr e patrimoniau plen de simbologia, legendes e tradicions.

Era vesilha de Sant Joan, dia 23 de junh ei era net mès magica der an, quan “Eth Haro de Les” aumplís era net de màgia, lum e color produsit peth huec. Ena antiquitat ère eth moment d’aunorar ath diu Solei, damb eth besonh de captar toda era energia dera natura e atrèir-la tara poblacion.

Un viatge alugat eth Haro, diuèrses persones hèn a virar sus es sòns caps es “halhes”, ua sòrta de bòles fabricades damb coches de crospa de bedoth e ceridèr, enganchades per un hiu de hèr, que s’aluguen damb eth madeish huec deth Haro. Conde era legenda qu’existie un holet responsable de totes es catastròfes enes cuelhetes dera poblacion e damb eth huec deth Haro e des Halhes artenhien d’espantar-lo e hèr-le a húger de Les.

Es ahlames an tanben ua foncion purificadora der aire, dera atmósfera e tanben, simbolicamnet, des lòcs mès amagadi des cases, bòrdes, camps e uarts a trauès des cendres, e tròci de husta carbonizada que demoren un viatge acabada era hèsta. Tot eth mon se’n portaue tà casa e tàs bòrdes era cendre e tròci de husta carbonizada que creiguien auein era proprietat de preservar as persones e animaus de malauties e malurs; estienien es cendres sus es uarts e camps entà hèr auer bones cuelhetes e creiguien tanben que podien previer era aparicion dera pèsta.

Aué era còlha de dances tradicionaus Es Corbilhuèrs de Les amenize era serada damb musica e dances d’influéncia Gascona. Eth grop de musics interprèten es pèces mès populares coma eth cadrilh de Les, eth Balh Plan de Canejan, eth Tricotèr e era Aubada Generala, en tot èster eth son der acordeon diatonic e eth deth bot es sons mès tradicionaus dera net.

Entà acabar era hèsta se convide a toti es participants a còca doça e a “vin caud”, cremat e elaborat damb pèth d’iranja, sucre, panses e higues plan tipic des zònes de nauta montanha.

(Català:)

Ja arriba la màgica nit de Sant Joan, i a Les donem la benvinguda a la setmana de Festa Major cremant l&;emblemàtic Haro que corona la plaça a la que dona nom.

Aquesta nit tan especial és també la nit gran del Punt Òmnia Eth Haro i celebrem una petita festa on tota la familia Òmnia es reuneix al Punt per brindar amb cava i menjar coca mentre gaudim de la crema.

Per segon any consecutiu us volem fer partíceps de la nostra tradició oferint-vos l&; (des de les 20h del 23 de junh fins les 12h de l&;endemà).

Esperem que la nostra "Hèsta deth Huec" (Festa del Foc) us agradi i us desitgem un feliç solstici d&;estiu!


Vols saber què és la "crema deth Haro"?

El solstici d&;estiu ha estat, des dels confins de la història, una data remarcable per als pobles pirinencs. Era el moment de sembrar les terres i pujar el bestiar a la muntanya, començant així el cicle productiu, del qual depenia la subsistència de les famílies dels pobles de la Val d’Aran. El poble de Les ha mantingut les seves arrels ancestrals a través de l&;Haro, un element festiu i patrimonial ple de simbologia, llegendes i tradicions.

La revetlla de Sant Joan, el dia 23 de juny, és la nit més màgica de l&;any, quan “Eth Haro de Les” omple la nit de màgia, llum i color produït pel foc. En l&;antiguitat era el moment d&;honrar el déu del Sol, amb la necessitat de captar tota l&;energia de la naturalesa i atreure-la envers la població.

Una vegada encès l&;Haro, diverses persones fan volar sobre els seus caps les “halhes”, unes boles fabricades amb escorça de bedoll i cirerer, enganxades per un filferro, que es prenen amb el mateix foc de l&;Haro. Explica la llegenda que existia un gnom “Holet”, responsable de totes les catàstrofes en les collites de la població, i amb el foc de l&;Haro i de les Halhas aconseguien espantar-lo i apartar-lo.

Les flames tenen un sentit purificador de l&;aire, de l&;atmosfera, i, fins i tot, dels llocs més recòndits de les cases, quadres, camps i horts a partir de les cendres i trossos de fusta carbonitzada que queden una vegada ha acabat la festa i que tothom portava a les seves cases i a les seves “bòrdes” (quadres). Creien que aquestes brases posseïen la propietat de preservar les persones i els animals de malalties i desgràcies; escampaven cendres sobre horts i camps per tenir bones collites i creien que podien prevenir l&;aparició de la pesta.

Actualment, el grup de balls tradicionals Es Corbilhuèrs amenitza la vetllada amb música i danses d&;influència Gascona. El grup de músics interpreta les peces més populars com eth Cadrilh de Les, eth Balh Plà de Canejan, eth Tricotèr i l&;Aubada Generala; l&;acordió diatònic i el “bot” són els sons més representatius de la nit.

Per cloure la festa es convida a tots els participants a coca dolça i a “vin caud”, vi calent flamejat i elaborat amb pell de taronja, sucre, panses i figues molt típic de zones d&;alta muntanya.

cultura
Sant Joan
revetlla
berbena
foc
tradició
balls aranesos