La Fundació Gentis és una entitat sense ànim de lucre on treballem per la millora de l’ocupabilitat i el desenvolupament competencial, emocional i social dels col·lectius amb més risc de vulnerabilitat. Al 2019 va començar la seva vinculació amb el programa Òmnia, a través de la gestió dels punts Òmnia de Girona Est, Bon Pastor - Figueres i L'Escala. En l'actualitat, gestionen un total de 5 punts distribuits a tot el territori. Entrevistem la Tere Gómez, responsable de l'àrea de Transformació Comunitària de Gentis.
En l'actualitat, gestioneu un total de 5 punts Òmnia. Què creieu que aquesta implicació i vincle amb el programa us aporta com a Fundació?
Actualment, disposem de 5 punts actius: Girona Est, Figueres Bon Pastor, Barcelona Prosperitat, Mataró i la prova pilot de l’Òmnia Itinerant de Tarragona de la mà del Consell Comarcal del Tarragonès.
Com entitat, treballem per la millora de l’ocupabilitat de col·lectius vulnerables i, avui dia, les competències digitals són bàsiques per moure'ns amb autonomia per la societat. El projecte Òmnia ens aporta recursos i metodologia per incidir, tant individualment com col·lectivament, en l’ús de les TIC com una eina d’intervenció per abordar les desigualtats socials i la bretxa digital. A més, el fet de ser un projecte comunitari i intergeneracional ens permet conèixer noves necessitats i àmbits d’incidència social en les quals, com entitat del tercer sector, podem sumar esforços.
I al revés, què considereu que aporteu vosaltres a un programa de la trajectòria d'Òmnia?
Tenim més de 20 anys d’experiència en l’àmbit social, i més concretament en l’acompanyament a la inserció laboral de col·lectius vulnerables. Per tant, la principal aportació que fem al projecte Òmnia és el nostre coneixement en matèria d’ocupabilitat i treball per competències. La metodologia de treball que utilitzem és, a més de competencial, d’àmbit comunitari, posant a la persona al centre de la intervenció i fent-la partícip i responsable de la presa de decisions en l’itinerari d’acompanyament pactat. En aquest sentit, l’orientació parteix de les necessitats que la persona percep com a punts de millora i l’ajudem a formar-se partint del seu principi de realitat, utilitzant metodologies de caràcter significatiu, precisament el mateix que busca el projecte Òmnia com a servei.
En aquest sentit, reforcem el valor afegit del programa Òmnia, que acompanya i capacita les persones dotant-les d’autonomia en l’ús dels dispositius digitals i, a la vegada, connectant-les amb el seu entorn més proper.
Som una entitat amb un abast territorial ampli, amb experiència en la gestió de projectes socials a nivell multiterritorial, amb una forta presència en l’àmbit rural i amb expertesa en la itinerància. Penso que això és molt positiu per al projecte Òmnia, ja que ens permet coordinar d’una mateixa manera diferents serveis ubicats en diferents realitats i mantenint la seva singularitat.
I per acabar, gestionem serveis en diferents especialitats i vinculats a diferents departaments i agents locals; realitzant diferents projectes que responen a necessitats en diferents etapes de la vida, amb persones molt diverses (joves, migrats en primera acollida, aturats llarga durada, discapacitat, dones, majors de 45 anys,etc) i des d’una perspectiva integral. Aquest coneixement ens possibilita diferents estils d’aprenentatge, en àmbits diversos i amb realitats molt diferenciades; i tota aquesta riquesa i treball en xarxa, sempre suma.
La Xarxa Òmnia compleix 25 anys com a referent de la inclusió social i digital a Catalunya. Quins canvis heu vist en el programa i com creieu que s'està adaptant als nous reptes socials i digitals?
El nostre dia a dia ha canviat molt en els darrers anys, la tecnologia avança a passos gegantins, i a una part de la ciutadania i al sector social no ens dóna temps d’assumir els canvis amb tanta rapidesa. És evident que l’Òmnia procura adaptar-se als nous temps, i com a projecte ho ha de fer. Òmnia ha canviat no només els seus equips i programaris sinó també les activitats que els dinamitzadors i dinamitzadores proposen a la ciutadania: ciberseguretat, activitats relacionades amb la robòtica, 3D, intel·ligència artificial...
No obstant, abordar la bretxa digital amb depèn quin perfil d'usuari que sovint s’atén als serveis (gent poc o gens alfabetitzada funcionalment) és començar la casa per la teulada. No es pot trencar la bretxa digital mentre encara hi hagi gent que tingui problemes de comprensió lectora. I, per tant, la tecnologia no ho cobreix tot i cal trobar resposta a la saturació dels serveis d’escoles d’adults que no poden cobrir la demanda existent. Potser és una oportunitat per trobar una nova sinergia amb educació....
Per altre banda, de les poques coses positives que li podem extreure a la pandèmia, es que va deixar de manifest que, la tecnologia no només és necessària conèixer-la sinó que, si la sabem utilitzar, ens pot facilitar la vida. Amb aquesta idea, l’Òmnia pot treure pit de l’eix d’aprenentatge, el qual ha de permetre capacitar a les persones i fer-les potencialment autònomes. Per contra, l’actitud majoritària de moltes persones que atenem, és la resolució immediata de la dificultat que tinc (donam hora i així ho fem ràpid); l’actitud depenent (millor si m’ho fas tu perquè et surt millor) i la critica al sistema amb to victimista (es que ara ho han complicat molt tot, i si no tens IDCAT o signatura digital l’Administració no t’atén, ja no es fomenta el tracte amb les persones...) entre d’altres expressions de l’estil... I segur que en moltes de les seves reflexions tenen raó! Però cal reflexionar sobre això....
Mirant al futur, quin creus que hauria de ser el camí de la Xarxa Òmnia?
Com deia, cal que l’Òmnia tregui pit de l’eix d'aprenentatge, que el continuem potenciant, des de la realitat de la persona atesa i el seu nivell, i que ens adaptem. Que generem més convenis i sinergies amb Educació, especialment en l’Educació d’Adults, per erradicar l’analfabetisme (no només digital) sinó el lingüístic i funcional, dels 16 anys fins al final de la vida; que el suport a tràmits sigui una línia d’aprenentatge real, ja que encara no acaba d'articular-se com a tal, sinó com un suport individual... i cal que l’Administració ens recolzi amb això...
En l’àmbit comunitari cal sumar esforços amb els agents locals, teixir aliances i treballar-hi junts; cal que continuem vetllant per apropar la tecnologia a les zones rurals i amb pocs recursos, perquè allà no s’atura el món, encara que sembli que tot és més lent...
Pel que fa a l’ocupació, la persona dinamitzadora connecta la persona que busca feina amb les oportunitats digitals que li ofereix la tecnologia i els recursos que la comunitat té, i, per tant, no només ha de facilitar fer un currículum i ensenyar a enviar-lo; o ensenyar eines per fer una entrevista telemàtica... Ha de connectar-se amb els recursos especialitzats que disposa la comunitat i plantejar activitats col·laboratives amb entitats especialitzades en ocupabilitat. El SOC és la porta i l’Òmnia la connexió amb l’entorn digital i els recursos de la comunitat...
Finalment, ja sabem que la nova tecnologia que ara introdueix l’Òmnia aporta molts beneficis! La impressió 3D permet crear pròtesis personalitzades i habitatges sostenibles a baix cost, mentre que la robòtica assistencial pot millorar la qualitat de vida de les persones grans o amb discapacitats. La IA, aplicada en aquests camps, optimitza processos, fent-los més accessibles i eficients... però també planteja reptes ètics i d'equitat com l'accés universal a aquestes tecnologies i el risc de desocupació tecnològica... reptes als quals l’Òmnia es va ajustant...
Quin missatge t'agradaria traslladar a tota la comunitat Òmnia (entitats gestores, participants, persones dinamitzadores...) aprofitant aquest aniversari?
Que és un projecte meravellós, que té molts reptes pel davant i que no és fàcil el rol que desenvolupen els nostres dinamitzadors i dinamitzadores. Que els demanem que siguin de tot, precisament per la missió integral que els donem: dinamitza la participació, fes que les persones prenguin consciència de la seva comunitat i participin, registra-ho, que n’aprenguin, que s’ho passin bé, que se socialitzin, que els ajudis amb gestions, que els ensenyis..... i un sense fi de desitjos més...
En aquest sentit, el meu missatge és d’agraïment a la feina que fan els dinamitzadors i dinamitzadores; per encoratjar a les entitats gestores i agents col·laboradors de la necessitat d'empoderar-los/les, dignificar la seva tasca, no només salarialment (que també) sinó donant-los un marc de confiança perquè pugui executar la feina des de l'encert i l'error, escoltant-los i tenint-los en compte com a professionals directament vinculats a la intervenció... ells i elles són els nostres ulls als serveis Òmnia i els qui ens han de guiar en com ha de ser l’Òmnia del Futur.